El projecte de Vida Social a Secundària,
escola Garbí Pere Vergés Badalona
Un model d’organització escolar que pot
facilitar la participació i visibilització dels temes d’Escola
Verda.
A l'escola Garbí Pere Vergés de Badalona pensem
que la millor forma de ser fructífers a l’hora d’implementar projectes és aprofitar les estructures existents, sempre
i quan aquestes siguin alineades amb els objectius bàsics i afegeixin valor al
procés. És per això que ara fa dos cursos a l’escola vam hibridar algunes de
les activitats aprenentatge servei (APS) que es duien a terme dins del marc de
Vida Social a Secundària amb les
propostes del Pla d’Acció d’Escola Verda.
Per
poder explicar bé les bondats de la hibridació necessitaríem fer tres ratlles
explicant el model de Vida Social a Secundària
a la nostra escola.
A
l’escola, en el marc del projecte Vida
Social, els nens i nenes s’estructuren des de P5 en el que anomenem “colors”
(Blanc, Blau i Verd). Els colors tenen un gran component emocional i
desenvolupen el seu sentiment de pertinença alhora que funcionen com a grups
heterogenis fixos que vehiculen la participació en la vida escolar, a partir
dels càrrecs, en un entorn educatiu que
entén l’escola com a una ciutat.
Fa
ja uns anys l’organització per colors es va fer extensiva a la secció Secundària. La decisió es va prendre amb la
pretensió d’assolir tres grans objectius. El primer era dotar els alumnes de
secundària d’una estructura social que pogués ser utilitzada dins de l’aula com
a palanca per a l’aprenentatge. El segon era posar els alumnes en situacions i
contextos reals d’aprenentatge, tot simulant el funcionament d’una
ciutat-societat i l’organització per colors ho feia possible. I el tercer, que
els alumnes participessin del funcionament escolar en el major nombre d’àmbits
possibles, les agrupacions per colors ho permetien, i aconseguir una millora de la convivència a
l’incrementar el sentiment de pertinença a la comunitat.
Dins
del marc de l’aprenentatge-servei els nois i noies de Secundària,
de primer fins a quart d’ESO, organitzats per grups de colors, dediquen una
hora setmanal a fer una acció d’aprenentatge servei en el context escolar.
Aquesta acció n’hi diem tasca. Aquesta proposta integra en un mateix projecte
processos d’aprenentatge de continguts, competències, habilitats i valors amb
el servei a la comunitat escolar en un context real.
Així
doncs, Vida Social a Secundària és una xarxa d’oportunitats per posar en
joc els sabers; fer, ser i estar; i fer-ho actuant en equip, alhora que esdevé un
canal de participació en la vida de la comunitat escolar
Quins objectius perseguim
Ens
plantegem tres grans grups d’objectius. El primer a nivell de centre. El segon
centrat en els diferents actors de l’entorn escolar. I el tercer centrat en els
alumnes. Anomenarem només els centrats en els alumnes, per no allargar-nos:
- Promoure la participació ens els diferents àmbits de
la vida escolar.
- Situar-los en el
centre del procés d’aprenentatge a partir de contextos el més reals
possible i posant en joc la seva
competència d’autonomia.
- Propiciar
l’aprenentatge entre iguals.
- Potenciar actituds
responsables i reflexives.
- Treballar en equip
de forma positiva.
- Millorar
l’autonomia i la iniciativa personal.
Quines són les tasques de Vida Social a Secundària, els àmbits
Si
entenem el centre com un entorn educador, hi ha un gran nombre d’àmbits que ens
proporcionen oportunitats per “aprendre-fent un servei”. Els
àmbits que tenim definits a hores d’ara són: Gestió i administració, Suport a
l’aprenentatge, Convivència, Manteniment i serveis, Suport a l’art i Sostenibilitat.
Àmbit de Sostenibilitat
Bé,
un cop explicat el marc general, concretarem amb aspectes del propi àmbit de
Sostenibilitat.
Les
accions anuals previstes enguany han estat assignades a diferents grups de Vida
Social de diferents cursos. I són ells mateixos qui es fan càrrec de tots els
passos necessaris per dur-les a terme dins del mateix horari escolar en una
hora setmanal, amb el suport d’un professor. Amb aquesta estratègia aconseguim
molt dels objectius proposats. El
receptor és l’autor i l’autor el receptor, es treballa entre iguals,
s’aconsegueix la implicació de més professors, es fa créixer el sentiment de
pertinença i propietat intel·lectual i factual de les accions d’Escola Verda.
Posarem
alguns exemples concrets.
Els
responsables de la campanya per assenyalar les aixetes i interruptors de
l’escola de forma que es promogui un bon ús han estat un grup de tercer d’ESO.
Ells s’han fet responsables de tot el procés: pensar eslògans, buscar imatges,
comptabilitzar aixetes i interruptors, gestionar el calendari, imprimir,
demanar permisos....en acabat segur que tenen molt present l’acció i hauran
estat capaços de fer-ne partícips als companys.
Les
Visites Sostenibles també podrien servir per il·lustrar el protagonisme/autoria
dels nois en el procés. En aquesta acció els nois de primer d’ESO esbrinen en
quins punts som forts a nivell de sostenibilitat, de la mà de la cap de
serveis, preparen un material per explicar-ho als companys de primària, demanen
un dia per anar-hi i ho fan.
Un
altre exemple podria ser el de reutilitzart. Són els mateixos nois que
dissenyen la campanya per motivar a fer objectes amb material de reutilització,
busquen els espais on exposarem, pensen les normes, pensen com comunicar i ho
fan. I en acabat gestionen l’arribada de treball i exposició.
I
una darrera mostra, el projecte Olisses, recollida selectiva d’oli. Són els
nois, enguany de segon d’ESO, els que s’encarregaran d’assegurar que totes les
famílies tenen envasos, que la recollida està ben dinamitzada i que a l’escola
s’entén la necessitat de la recollida selectiva de l’oli.
Darrera
d’aquesta estratègia organitzativa d’aprofitar les estructures existents hi ha
la ferma creença que és des de la participació activa, i no des d’un model d’usuari, que s’arriba a obtenir un
fruit educatiu.
.png)
.png)
.png)
.png)
