divendres, 3 de febrer de 2017

El projecte de Vida Social a Secundària, escola Garbí Pere Vergés Badalona


Un model d’organització escolar que pot facilitar la participació i visibilització dels temes d’Escola Verda.

A l'escola Garbí Pere Vergés de Badalona pensem que la millor forma de ser fructífers a l’hora d’implementar projectes és aprofitar les estructures existents, sempre i quan aquestes siguin alineades amb els objectius bàsics i afegeixin valor al procés. És per això que ara fa dos cursos a l’escola vam hibridar algunes de les activitats aprenentatge servei (APS) que es duien a terme dins del marc de Vida Social a Secundària amb les propostes del Pla d’Acció d’Escola Verda.

Per poder explicar bé les bondats de la hibridació necessitaríem fer tres ratlles explicant el model de Vida Social a Secundària a la nostra escola.

A l’escola, en el marc del  projecte Vida Social, els nens i nenes s’estructuren des de P5 en el que anomenem “colors” (Blanc, Blau i Verd). Els colors tenen un gran component emocional i desenvolupen el seu sentiment de pertinença alhora que funcionen com a grups heterogenis fixos que vehiculen la participació en la vida escolar, a partir dels càrrecs,  en un entorn educatiu que entén l’escola com a una ciutat.

Fa ja uns anys l’organització per colors es va fer extensiva a la secció Secundària. La decisió es va prendre amb la pretensió d’assolir tres grans objectius. El primer era dotar els alumnes de secundària d’una estructura social que pogués ser utilitzada dins de l’aula com a palanca per a l’aprenentatge. El segon era posar els alumnes en situacions i contextos reals d’aprenentatge, tot simulant el funcionament d’una ciutat-societat i l’organització per colors ho feia possible. I el tercer, que els alumnes participessin del funcionament escolar en el major nombre d’àmbits possibles, les agrupacions per colors ho permetien, i aconseguir una millora de la convivència a l’incrementar el sentiment de pertinença a la comunitat.

Dins del marc de l’aprenentatge-servei els nois i noies de Secundària, de primer fins a quart d’ESO, organitzats per grups de colors, dediquen una hora setmanal a fer una acció d’aprenentatge servei en el context escolar. Aquesta acció n’hi diem tasca. Aquesta proposta integra en un mateix projecte processos d’aprenentatge de continguts, competències, habilitats i valors amb el servei a la comunitat escolar en un context real.


Així doncs, Vida Social a Secundària és una xarxa d’oportunitats per posar en joc els sabers; fer, ser i estar; i fer-ho actuant en equip, alhora que esdevé un canal de participació en la vida de la comunitat escolar

Quins objectius perseguim

Ens plantegem tres grans grups d’objectius. El primer a nivell de centre. El segon centrat en els diferents actors de l’entorn escolar. I el tercer centrat en els alumnes. Anomenarem només els centrats en els alumnes, per no allargar-nos:
  • Promoure la  participació ens els diferents àmbits de la vida escolar.
  • Situar-los en el centre del procés d’aprenentatge a partir de contextos el més reals possible i  posant en joc la seva competència d’autonomia.
  • Propiciar l’aprenentatge entre iguals.
  • Potenciar actituds responsables i reflexives.
  • Treballar en equip de forma positiva.
  • Millorar l’autonomia i la iniciativa personal.
  
Quines són les tasques de Vida Social a Secundària, els àmbits

Si entenem el centre com un entorn educador, hi ha un gran nombre d’àmbits que ens proporcionen oportunitats per “aprendre-fent un servei”. Els àmbits que tenim definits a hores d’ara són: Gestió i administració, Suport a l’aprenentatge, Convivència, Manteniment i serveis, Suport a l’art i Sostenibilitat.

Àmbit de Sostenibilitat

Bé, un cop explicat el marc general, concretarem amb aspectes del propi àmbit de Sostenibilitat.

Les accions anuals previstes enguany han estat assignades a diferents grups de Vida Social de diferents cursos. I són ells mateixos qui es fan càrrec de tots els passos necessaris per dur-les a terme dins del mateix horari escolar en una hora setmanal, amb el suport d’un professor. Amb aquesta estratègia aconseguim molt  dels objectius proposats. El receptor és l’autor i l’autor el receptor, es treballa entre iguals, s’aconsegueix la implicació de més professors, es fa créixer el sentiment de pertinença i propietat intel·lectual i factual de les accions d’Escola Verda.

Posarem alguns exemples concrets.

Els responsables de la campanya per assenyalar les aixetes i interruptors de l’escola de forma que es promogui un bon ús han estat un grup de tercer d’ESO. Ells s’han fet responsables de tot el procés: pensar eslògans, buscar imatges, comptabilitzar aixetes i interruptors, gestionar el calendari, imprimir, demanar permisos....en acabat segur que tenen molt present l’acció i hauran estat capaços de fer-ne partícips als companys.

Les Visites Sostenibles també podrien servir per il·lustrar el protagonisme/autoria dels nois en el procés. En aquesta acció els nois de primer d’ESO esbrinen en quins punts som forts a nivell de sostenibilitat, de la mà de la cap de serveis, preparen un material per explicar-ho als companys de primària, demanen un dia per anar-hi i ho fan.

Un altre exemple podria ser el de reutilitzart. Són els mateixos nois que dissenyen la campanya per motivar a fer objectes amb material de reutilització, busquen els espais on exposarem, pensen les normes, pensen com comunicar i ho fan. I en acabat gestionen l’arribada de treball i exposició.

I una darrera mostra, el projecte Olisses, recollida selectiva d’oli. Són els nois, enguany de segon d’ESO, els que s’encarregaran d’assegurar que totes les famílies tenen envasos, que la recollida està ben dinamitzada i que a l’escola s’entén la necessitat de la recollida selectiva de l’oli.

Darrera d’aquesta estratègia organitzativa d’aprofitar les estructures existents hi ha la ferma creença que és des de la participació activa, i no des d’un  model d’usuari, que s’arriba a obtenir un fruit educatiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada